Comprèn el diagnòstic i el tractament de l’individu en els tres àmbits més importants de l’osteopatia, que són l’estructural, el visceral i el cranial. La integració de tots els sistemes ens ajuda a conèixer el diagnòstic real del pacient, i per tant el poder tractar la causa primària del seu desequilibri.

El que intenta és que el cos mobilitzi bé les seves funcions, com per exemple que els intestins funcionin correctament, que la columna és mogui bé o que el crani estigui lliure per realitzar la seva funció.

Hem de mirar el cos com a unitat. És així com sabem que les alteracions del sistema neuromusculesquelètic tenen relació amb la biomecànica del cos i poden influir en la funció natural d’altres estructures, com els òrgans, el sistema neurològic i l’endocrí.

“L’osteopatia és la medicina del moviment,  i el que fem és que tot es mogui per a que tot funcioni correctament.”

Un teixit que no es mou empobreix i a la llarga pot crear una malaltia. D’aquí la importància del moviment. I d’aquí que aconsellem que es realitzi algun exercici físic.En l’osteopatia es realitzen des de tècniques manuals d’alta velocitat a tècniques més suaus, sempre depenent del pacient, tipus de lesió, l’estat de la lesió i els objectius plantejats.

L’osteopatia clínica consisteix en la manipulació, estiraments i mobilització d’articulacions, lligaments, músculs, fàscies, tendons, vísceres, ossos del crani…

Hem de dominar perfectament el coneixement de l’anatomia i de la fisiologia.
Un pacient amb un dolor lumbar inicial i dolor cervical amb migranyes, per exemple, pot ser tractat de les seves lumbars però també de tot l’aparell digestiu i del crani.  El sistema neurològic ho engloba tot i ho interrelaciona tot, i en això es basa l’osteopatia.