És una ciència mèdica que considera el cos com a unitat. Mitjançant un mètode diagnòstic i procediment terapèutic ampli, intenta buscar la causa primària per restablir l’equilibri entre l’estructura del cos i la seva funció, ajudant a la persona a buscar el camí de l’autocuració.

La teoria osteopàtica ens diu que les alteracions del sistema neuromusculesquelètic tenen relació amb la biomecànica del cos i poden influir en la funció natural d’altres estructures com els òrgans, sistema neurològic i endocrí.

Tractem les disfuncions i no les patologies i atenem qualsevol òrgan del cos que, sense tenir cap lesió, no realitza correctament la seva funció i causa un malestar o un dolor.

L’osteopatia utilitza una gran varietat de tècniques de teràpia manual en l’estructura, òrgans i teixits, amb l’objectiu de restablir les disfuncions, per millorar el funcionament global de l’individu.

La fisioteràpia és una ciència que utilitza un conjunt de tècniques manuals, exercici terapèutic i agents físics que curen, prevenen, recuperen i readapten els pacients susceptibles de rebre tractament.

L’eina principal és la mà i treballem sobre l’articulació, el múscul, la fàscia, els lligaments, els tendons i tot allò relacionat amb la postura del pacient.

Existeixen moltes tècniques de fisioteràpia, com el massatge, els estiraments, l’embenat funcional,  la inducció miofascial, la reeducació postural global, el tractament miofascial, la punció seca o la fibròlisi diacutànea, entre d’altres.